q-nhan-dit

Què han dit dels nostres espectacles?

TRILOGIA BALNEARI MALDÀ

Us recomano aquest Balneari 3 de tot cor, amb tota la sinceritat que sóc capaç. És tan divertit, tan surrealista, tan especial, tan imaginatiu… Teresa Bruna (Recomana.cat)

La intel·ligència humana es demostra no amb discursos ampul·losos si no en saber reconeèixer la migreadesa des on es parla. Teatre honest que convida a prendres un sorbet de llimona, acabada la funció. Aprofiteu oportunitat! Jordi Bordes (Recomana.cat)

Les actuacions totalment creïbles i properes donen coherència a un muntatge volgudament estrafolari que manté el ritme amb cançons i coreografies divertides. Toni Polo (Recomana.cat)

Continua la combinació de registres, tot i que, potser per ser la tercera, i sembla que última part, aquest trencaclosques encara es fa més evident perquè, a més de la música, la cançó de diferents gèneres, des de la coral a la rumba, humor, la picaresca i l’aire cabareter, hi ha el gest, la minicoreografia i la ironia de riure’s d’un mateix amb una fusió dels intèrprets de la companyia amb els personatges de ficció. Andreu Sotorra (Recomana.cat)

Al Balneari Maldà ens mostraran les carotes del poder, amb humor, ironia, bon rotllo, música i ball. Què més voleu? “Siguem seriosos”… s’ha d’anar a veure. Riure’s del poder pot ser terapèutic, com anar a un Balneari. Al Balneari Maldà 3 us faran teràpia de la bona. Nicolás Larruy (Espectaculosbcn.com)

És tan fresc, que rara vegada l’espectador se’n sentirà allunyat Jordi Bordes

La proposta és un divertimento de cap a peus, interpretat per la troupe amb bona obra i millor gràcia (…). Andreu Sotorra

Aquests pirates beuen de l’ampolla de rom dels millors del gènere, als quals, de passada, reten un divertit homenatge. No cal dir que Els Pirates mantenen la seva pròpia identitat (si no fos així, no hi hauria homenatge, hi hauria plagi). La troupe controla amb agilitat i professionalitat els estils que maneja. I, el més important, fan que els espectadors riguin i no dubtin en cap moment que el desori cabareter al qual han assistit té un missatge… identitari. Toni Polo (El Pais)

RONDA NAVAL SOTA LA BOIRA

“Tot un repte que la companyia Els Pirates Teatre supera amb nota amb un meritori treball de dramatúrgia, interpretació i direcció que converteix el petit espai del Maldà en el vaixell Panoràmic” Santi Fondevila al Diari ARA

“Una autèntica ronda teatral que, lluny d’ofegar-se en la boira, com podria insinuar el títol, es fa delicadament divertida i transparent com un dia clar, net i ras. ” Andreu Sotorra a Recomana.cat

“Una deliciosa festa de l’absurd en què tot és possible –i el seu contrari–, fascinant d’escoltar i divertida de veure.” Juan Carlos Olivares a la Time Out Barcelona

“És un joc divertit un despropòsit àgil i desinhibit servit molt generosament pels Pirates Teatre.” Jordi Bordes al Recomana.cat

NIT DE REIS (O EL QUE VULGUEU)

“Valenta proposta de Pirates Teatre, que han aprofitat l’oportunitat que els ha brindat el Festival Shakespeare per abordar la Biblioteca de Catalunya. La seva mirada manté els tocs imprescindibles de comèdia, vigilant no fer un traç gratuitament massa gruixut. Hi ha cura en el tractament de l’obra de Shakespeare i s’atreveix a incloure peces musicals que la desena d’actors interpreten en directe; són una meravella. no sobre ni falta res.” Jordi Bordes (El Punt Avui)

“Shakespeare hace un teatro de actor, un teatro de contacto con el espectador, un teatro inteligente, donde los directores realmente sabios debe dejar su ego a un lado y darle el espacio al intérprete. Y no nos queda más que agradecerle a esta joven compañía que nos recuerde lo divertido y maravilloso que es.” Enid Negrete (Recomana.cat)

“Els Pirates Teatre tornen a brodar un espectacle que (…) es va consolidant fins a arrodonir un shakespeare ple d’humor, d’embolics, d’enganys…” Toni Polo

“Estan assajant l’última escena i de cop l’energia que hi ha a la sala canvia per complet. Surten els deu actors a escena i tot creix, amb ells i la música. (…) Mentre a mi se’m posa la pell de gallina, m’emociono i necessito un parell de minuts per reaccionar i desconnectar de l’obra, ells, que ja estan acostumats, han acabat l’escena i s’hi han posat de nou.” Mercè Rubià (Teatre Barcelona)

“Per a un Shakespeare ben fet l’única cosa imprescindible és conèixer bé el text i lliurar-se a la seva força sense voler fer-hi experiments estranys ni cap mena de violència. Els actors no declamen, simplement diuen un text que encara avui se’ns apareix fresc, malgrat que la situació sigui del tot inversemblant. Una comèdia brillant i rodona en una interpretació esplèndida. (…) No us la perdeu per res del món.” Elsa Álvarez Forges (Bloc Més Vilaweb)

“Qui vulgui veure una comèdia amb el tremp de Shakespeare aquest Nadal, els convidem al Nit de reis que Els pirates preparen al Círcol Maldà.” Jordi Bordes (El Punt Avui)

EL DARRER TRIANGLE

“La temptació d’acostar-se a la creació multidisciplinar de Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998), segons en quines mans cau, corre el perill de confondre o alterar l’essència de l’obra de l’autor. És reconfortant constatar que no és aquest el cas de la companyia Els Pirates Teatre, (…). Amb una sensible i profunda subtilesa sobre les intencions dramatúrgiques de Joan Brossa, els quatre intèrprets d”El darrer triangle’ s’impregnen de l’esperit poètic i teatral de l’autor i, sense caure en sofisticacions innecessàries, en un escenari gairebé com si fossin al menjador de casa —com segurament Joan Brossa imaginava les seves accions dramatúrgiques— executen, reinterpreten i donen vida a una sèrie de personatges d’època, de situacions quotidianes, d’accions absurdes, iròniques, matisades pel sarcasme, l’humor i el fregolisme. (…) Una hora de generositat escènica i d’una bellesa plàstica a partir de la senzillesa brossiana (…).” Andreu Sotorra, 1 de febrer de 2012

 SING SONG SWING

Gemma Ruiz (TV3): Un regal per als amants del musical.

Martí Figueras (Másteatro): Un homenaje al teatro musical y al proceso de creación artística con mucho ritmo, con interacción con el público (vigilen que pueden llegar a sacarles a bailar al escenario) y con un buen equilibrio entre géneros. Un buen auto homenaje que se han ganado Els Pirates.

Andreu Sotorra (Time Out): Les noies i el noi més pirates del teatre català, doncs, si se’m permet l’expressió, es tornen a apuntar aquí un dels seus millors trumfos per posar-se els espectadors a la butxaca… de la gavardina, esclar.